El conte de la Caputxeta Vermella comença així:
Fa molt i molt de temps, hi havia una nena molt amable y bonica que tot el poble coneixia i li deien afectuosament Caputxeta Vermella. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava gairebé cada dia.
Un bon dia, la mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc. El bosc, podia ser perillós ja que hi vivia el llop ferotge així que la mare li va dir que estigués alerta i que no s’entretingués.
A La Caputxeta Vermella li feia molta il·lusió anar a veure l’àvia, així que va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. A la Caputxeta Vermella el bosc no li feia por per què allà sempre hi havia els seus amics, els animals del bosc.
Un cop ben endins el bosc un gran llop es va presentar al seu davant.
– On vas, nena? – li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
– A casa de l’àvia – li va dir la Caputxeta Vermella
El llop es va acomiadar tot pensatiu y va desitjar un bon dia a la Caputxeta Vermella.
Mentre la Caputxeta Vermella es dirigía cap a casa l’àvia tot xino xano, cantant i saltironejant, el llop es va avançar agafant una draçera i va arribar abans a casa l’àvia.
Va picar suaument la porta i la pobre velleta va obrir pensant que era la Caputxeta Vermella.
En un tres i no res el Llop va engolir l’ àvia i es va posar la seva gorra rosa, es fa ficar al llit i va tancar els ulls.
No va haver d’esperar gaire, perquè la Caputxeta Vermella va arribar de seguida, tota contenta.
POM POM!! Va picar a la porta
– Qui hi ha? – va dir l’àvia
– Hola àvia, soc la Caputxeta
– La porta es oberta
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
– Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
– Són per veure’t millor – va dir el llop tractant d’ imitar la veu de l’àvia.
– Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
– Són per sentir-te millor – va seguir dient el llop.
– Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
– Són per … menjar-te millor!
I dient això, el llop ferotge es va llançar damunt la Caputxeta Vernella i la va engolir, de la mateixa manera que havia fet no feia gaire estona amb l’ àvia.
Voleu saber el final
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l’ àvia, i sospitant de les seves males intencions, va decidir treure el nas a veure passava. Va veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L’àvia i la Caputxeta eren allà, vives i mortes de por! De seguida es van posar molt contentes i van sortir de la panxa del llop.
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. El va arrossegar fins al riu y el va llençar a l’aigua. Com que el llop tenia la panxa plena de pedres es va enfonsar i enfonsar i es va ofegar.
El llop ferotge, mai més molestaria a ningú més
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, el conte de la Caputxeta Vermella s’ha acabat.
