El conte d’un esternut molt sa comença així:
– A qui se li ocorre esternudar davant d’un llibre de màgia! Apa! Totes les lletres volant! – va grunyir mare troll. – –
– Ara que estàvem a puntet de trobar l’encanteri per tornar-nos guapos … – es va lamentar pare troll.
– – Què tal han caigut les lletres? – va preguntar Trolita – ¿Es pot llegir el llibre, han quedat desordenades?
– Hummm, a veure, que vegi … pitjor !, no serveix per a res, s’ha convertit en un llibre de receptes … grrrrr! Però quina mala sort! – va rugir pare troll tirant el llibre per la finestra.
–
Era normal que estiguessin enfadats. La família troll havia viscut una gran aventura per aconseguir aquell llibre màgic. Era la seva única opció per deixar d’espantar a tots amb el seu horrible aspecte. Però un llibre màgic és una cosa molt delicat, i el pare troll era tan béstia…
Espatllat el llibre, van haver d’acceptar el seu aspecte i seguir amb la seva vida. Però com que no tenien més llibres, la petita Troleta va decidir quedar-se’l i preparar algunes de les seves receptes.
– Puajjj! No ens agrada això. A partir d’ara et menges tu sola els plats d’aquest llibre – van grunyir el pare i la mare troll.
–
Temps després va passar per allà un valent cavaller de brillant armadura. En veure a Troleta al costat dels seus pares, va cridar:
– No tingueu por, princesa! Jo us salvaré d’aquests horribles trolls! Per descomptat, va ser el cavaller el qual no es va lliurar d’un bon cop de porra. Estava encara estès a terra quan Troleta va veure el reflex de l’armadura. A casa havien trencat tots els miralls feia temps, així que sentia curiositat. Es va apropar per mirar-se, i no va poder creure el que va veure.
Semblava una nena normal! Es va mirar diverses vegades i sí, havia de ser ella, però com havia deixat de ser un troll? El misteri no va durar molt.
Aviat van descobrir que cap era un troll, però que menjaven tan poques fruites i verdures que no veien bé, ni es curaven les ferides, ni res de res … per això tenien tan mala pinta! I clar, pel que fa Troleta havia començat a menjar les receptes d’aquell llibre de verdures, s’havia quedat estupenda.
– Hauríem preferit la màgia, però deixar de semblar trolls menjant les teves receptes tampoc ens costarà tant – van dir els pares de la Troleta. És clar que no els va costar; de seguida es van acostumar i els agradaven moltíssim. I quan es van haver après totes les receptes, van buscar algun nen antiverdures per regalar-li el llibre i evitar que acabés tenint pinta de troll.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, el conte d’un esternut molt sa, s’ha acabat.
