El conte dels MĂșsics de Bremen comença aixĂ:
Molt abans de convertir-se en els mĂșsics de Bremen els nostres amics portaven una vida d’allĂČ mĂ©s rutinaria.
En una petita granja, hi vivia un pagĂšs que tenia un ase. Durant molt de temps li havia servit per portar els sacs de blat al molĂ, perĂČ l’ase es va començar a fer vell i inservible i l’amo va pensar en desfer-se’n. L’ase no era ximple, i com sabia de les intencions del seu amo es va escapar rumb a Bremen per tractar de fer carrera com a mĂșsic, ja que l’animal tocava el llaĂŒt.
En el seu camà es va ensopegar amb un gos caçador que panteixava esgotat.
– ÂżTot bĂ© amic?
– SĂ, sĂ tranquil. Intentava escapar-me del meu amo, que vol matar-me perquĂš sĂłc vell i ja no li serveixo per anar de caça.
– Per quĂš no vĂ©ns amb mi? Vaig camĂ de Bremen, on penso guanyar-me la vida com a mĂșsic. Junts podrĂem formar una banda … tu podries tocar els timbals. QuĂš et sembla?
L’ase va convĂšncer al gos i van continuar el seu camĂ junts. Poc temps desprĂ©s, es van trobar amb un gat amb mala cara.
– QuĂš et passa mixet? – va preguntar l’ase
– Que no tinc on anar. El meu amo ha tractat d’ofegar-me perquĂš estic vell i em passo el dia tirat al costat de foc.
– ÂżI per quĂš no t’uneixes a nosaltres? Anem a Bremen, a formar una banda de mĂșsica.
El gat va dir que no sabia molt de mĂșsica, perĂČ com que no se li acudia res millor, va acceptar i es va unir a l’ase i al gos. MĂ©s endavant van topar amb un gall que cridava amb totes les seves forces.
– Per quĂš crides gall? – va dir l’ase
– PerquĂš el meu amo vol tirar-me a la cassola aquesta nit. Per aixĂČ crido mentre estic viu.
– Va, no malgastis el teu temps i vine amb nosaltres. Anem a Bremen i tens bona veu aixĂ que ets perfecte per a la nostra banda de mĂșsica.
Van continuar caminant els quatre animals tot el que van poder perĂČ no van arribar aquesta mateixa nit a Bremen. No sabien on passar la nit quan van veure llum en una casa a l’altre costat de bosc i van decidir acostar-s’hi. Van veure a un grup de lladres a punt de donar-se un gran festĂ de menjar i amb la gana que tenien van decidir que havien de fer alguna cosa per fer fora de la casa als lladres.
L’ase es va col·locar al costat de la finestra, el gos es va pujar damunt de l’ase, el gat sobre de el gos i el gall sobre del cap del gat. AixĂ, uns a sobre dels altres, van començar a bramar, bordar, miolar i cantar amb tota la seva Ă nima. Van trencar fins i tot la finestra i van muntar tal estrĂšpit que els lladres van fugir creient que es tractava d’algun fantasma.
Els animals van sopar fins que ja no van poder mĂ©s i es van posar a dormir. L’ase va triar la brossa, el gos es va anar darrere de la porta, el gat va preferir les cendres de la llar i el gall es va posar a sobre d’una biga.
A mitjanit un dels lladres, veient des de lluny que la casa semblava en calma es va armar de valor i va decidir tornar.
Els mĂșsics de Bremen dormien, perĂČ quan va arribar la casa estava a les fosques. El lladre va confondre els ulls del gat amb les brases de la llar, va acostar un llumĂ i el gat li va esgarrapar la cara, va anar cap a la porta i li va mossegar el gos a la cama, va sortir corrent fora de la casa, va trepitjar el femer i l’ase li va donar una guitza i just en aquest moment el gall va començar a cantar des de la biga ‘Kikirikiii !!’
El lladre va sortir cames ajudeu-me i quan va arribar li va explicar als seus companys:
– A la casa hi ha una bruixa que m’ha esgarrapat la cara, darrera la porta un home amb un ganivet i me l’ha clavat a la cama, desprĂ©s un monstre que m’ha colpejat amb un terrible mall !! I a sobre de la teulada un jutge que cridava porteu-me el lladre aquĂ!
DesprĂ©s d’aixĂČ els lladres ni se’ls va acudir tornar a trepitjar aquella casa i els mĂșsics de Bremen encara segueixen allĂ .
I vet aquĂ un gos, i vet aquĂ un gat, el conte dels MĂșsics de Bremen, sâha acabat.
