El conte del Rei Artur i l’espasa Excalibur comença així:
Molt abans de que el nostre estimat personatge fos el Rei Artur, era un patge que vivia en un castell amb en Sir Hèctor, l’amo y el seu mandrós fill: en Kay.
L’Artur, un nen prim, treballava sense parar. Gairebé abans de l’alba, saltava del llit i anava a bosc a tallar llenya. Després, portava la llenya al castell. També ajudava a la cuina, fregant plats i olles. Pensava que, si ho feia tot bé, potser li nomenessin cavaller.
Era aprenent de fusteria, netejava les armes dels senyors i escombrava el terra. Tot amb molt bona voluntat. Però un dia va aparèixer un núvol de fum a la sala d’el castell i d’ell va sortir un vell, que va dir:
– Sóc el mag Merlí i vinc per educar l’Artur.
Sir Hèctor i Kay van riure molt i van respondre:
– L’Artur no necessita les seves lliçons.
– Doncs jo opino que si. – Va insistir en Merlí
En Merlí va fer una demostració dels seus poders fent caure neu sobre Sir Hèctor i Kay. Pare i fill tremolaven de fred i li van demanar que parés la màgia. Després d’això, Merlí va eliminar la neu i es va girar cap a l’Artur dient-li:
– Ara et toca a tu. Et transformaré en un ocell i anirem a recórrer el món. Així és com s’aprèn.
Dit i fet. L’Artur es va convertir en ocellet i va arrencar a volar, però va caure a la casa de la bruixa Mim, que es va posar molt contenta al veure’l:
– Em quedaré amb tu i tindré a en Merlí en el meu poder.
Però en Merlí, que venía darrere, va aparèixer i va dir:
– Vinga Mim, Torneu-me a l’Artur. Em pertany.
– Estàs parlant de l’ocellet? Si ho vols, vine a buscarlo.- Va dir la Mim.
Tot d’una, la Mim es va transformar en un horrible drac amb les gargamelles obertes davant de l’encantador. En Merlí va desaparèixer quedant el seu barret sobre el terra; la Mim el va aixecar i va veure un conill que es va transformar en guineu i va decidir córrer darrere seu.
El duel va continuar, convertint-se cada un en un animal capaç de vèncer a l’altre. No era qüestió de mida, sinó de rapidesa i intel·ligència. La Mim, desesperada, es va tornar dinosaure mentre en Merlí es convertía en el virus del xarampió. Contagiat el dinosaure, ja no era enemic per a ningú, i d’aquesta manera en Merlí va guanyar.
L’Artur, que era encara un ocellet, va volar cap al castell. Allà la seva educació va continuar: en Merlí li va fer conèixer l’aigua transformant-lo en peix i, després, convertit en esquirol, l’Artur va recórrer el bosc. Estava aprenent molt!
L’hivern següent, Sir Hèctor va dir a l’Artur:
– El meu fill i jo anem a Londres a participar en un torneig en el qual el vencedor serà coronat rei. Vindràs amb nosaltres com a escuder d’en Kay.
L’Artur es va sentir encantat de ser escuder. Va preparar els cavalls per Sir Hèctor i per a en Kay, així com un ruc per a ell. Van viatjar diversos dies i en Kay anava planejant el que faria com a rei d’Anglaterra, quan per fi van arribar a Londres. Els millors cavallers del egne participaven en el torneig. Quan finalment en Kay es disposava a sortir, aquest va ordenar a L’Artur:
– Aneu a buscar la meva espasa.
– Vaig – va respondre l’Artur, que va sortir corrent -.
El nen estava espantat. En aquell moment s’havia adonat que havia oblidat portar l’espasa.
– ¿I ara? Estic perdut! On aconseguiré una espasa per a en Kay? – Es va dir el noi ple de por.
En aquells instants l’Artur va veure una cosa estranya: una espasa clavada en una pedra.
– Quina sort! Una espasa! ¡Se la duré a en Kay! – Va pensar.
Quan va tornar amb l’espasa, Sir Hèctor va veure que no era l’espasa del seu fill. l’Artur li va explicar el que havia passat, però ningú li va creure. No obstant això, en la pròpia espasa es trobava escrit:
«Qui aconsegueixi arrencar aquesta espasa de la pedra, serà nomenat per dret de naixement com a rei d’Anglaterra».
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, el conte del Rei Artur i l’espasa Excalibur, s’ha acabat.
