El conte de la Ventafocs comença així …
Hi havia una vegada un home bo que va tenir la desgràcia de quedar vidu al poc temps d’haver-se casat. Anys després va conèixer a una dona molt dolenta i arrogant, però que malgrat això, va aconseguir enamor-lo.
Tots dos es van casar i es van anar a viure amb les seves filles. La dona tenia dues filles tan arrogants com ella, mentre que l’home tenia una única filla dolça, bona i bella com cap altra. Des del principi les dues germanes i la madrastra van fer la vida impossible a la noia. L’obligaven a portar velles i brutes robes i a fer totes les tasques de la casa. La pobra es passava el dia escombrant el terra, fregant els atuells i fent els llits, i per si això no fos poc, fins quan descansava sobre les cendres de la xemeneia es burlaven d’ella.
– Ventafocs! ¡Ventafocs! Mira-, una altra vegada va plena de cendres!
Però malgrat tot ella mai es queixava.
Un dia va sentir a les seves germanes dir que anirien al ball que donava el fill del Rei. A la Ventafocs li va venir de gust molt Hi havia una vegada un home bo que va tenir la desgràcia de quedar vidu al poc temps d’haver-se casat. Anys després va conèixer a una dona molt dolenta i arrogant, però que malgrat això, va aconseguir enamor-lo.anar, però sabia que no estava fet per a una noia com ella.
Va planxar els vestits de les seves germanes, les va ajudar a vestir-se i pentinar-se i les va acomiadar amb tristesa. Quan va estar sola es va posar a plorar de pena per no poder anar al ball. Llavors, va aparèixer la seva fada madrina:
– Què passa Ventafocs? Per què plores d’aquesta manera?
– Perquè m’agradaria anar al ball com les meves germanes, però no tinc forma.
– Mmmm … crec que puc solucionar-ho, va dir esbossant un ampli somriure.
Ventafocs va recórrer la casa a la recerca del que li va demanar la seva madrina: una carbassa i 6 ratolins. Amb un cop de la seva vareta els va convertir en un magnífic carruatge daurat tirat per sis cavalls blancs i un gentil cotxer.
– Ah sí, se m’oblidava! – va dir la fada madrina.
I en un últim cop de vareta va convertir els seus parracs en un magnífic vestit de tisú d’or i plata i va cobrir els seus peus amb uns delicats sabatetes de cristall.
– Només una cosa més Ventafocs. Recorda que l’encanteri es trencarà a les dotze de la nit, per la qual cosa has de tornar abans.
Quan la Ventafocs va arribar al palau es va fer un enorme silenci. Tots admiraven la seva bellesa mentre es preguntaven qui era aquesta bella princesa. El príncep no va trigar a treure-la a ballar i des de l’instant mateix en què va poder contemplar la seva bellesa de prop, no va poder deixar-la d’admirar.
A la Ventafocs li passava el mateix i estava tan a gust que no es va adonar que estaven donant les dotze. Es va aixecar i va sortir corrent de palau. El príncep, preocupat, va sortir corrent també encara que no va poder atrapar-la. Tan sols una de les seves sabates de vidre, que la jove va perdre mentre corria.
Dies després va arribar a casa de la Ventafocs un home des de palau amb la sabata de cristall. El príncep li havia donat ordre que l’hi provessin a totes les dones del regne fins que trobés a la seva propietària. Així que ho van provar les germanastres, i encara que van fer tota mena d’esforços, no van aconseguir ficar el seu peu en ell. Quan va arribar el torn de la Ventafocs es van posar a riure, i fins i tot van dir que no calia que l’hi provés perquè de cap manera podia ser ella la princesa que buscaven. Però la Ventafocs se la va provar i la sabateta li va quedar perfecte.
De manera que la Ventafocs i el príncep es van casar i van ser molt feliços i la jove va tornar a demostrar la seva bondat perdonant les seves germanastres.
I vet aquí gos i vet aquí un gat el conte de la Ventafocs ja s’ha acabat
