El conte de La Sireneta comença així:
Enmig del mar, en les més grans profunditats, s’estenia un regne màgic, el regne de la vila del mar, el regne de La Sireneta. Un lloc d’una extraordinària bellesa envoltat per flors i plantes úniques i en el qual es trobava el castell de el rei del mar.
Ell i les seves sis filles vivien feliços enmig de tanta bellesa. Elles passaven el dia jugant i cuidant de les seves flors en els majestuosos jardins d’arbres blaus i vermells. La més petita d’elles, era la més especial. La seva pell era blanca i suau, els seus ulls grans i blaus, però com la resta de les sirenes, tenia cua de peix. A la petita sirena li fascinaven les històries que la seva àvia explicava sobre els éssers humans, tant que quan va trobar una estàtua d’un home en les restes d’un vaixell que va naufragar no s’ho va pensar i se la va endur per posar-la al seu jardí. L’àvia els va explicar que algun dia coneixerien la superfície.
– Quan compliu quinze anys podreu pujar a la superfície i podreu contemplar els boscos, les ciutats i tot el que hi ha. Fins llavors està prohibit.
La petita sirena va esperar que arribés el seu torn ansiosa, imaginant com seria el món d’allà dalt. Cada vegada que a una de les seves germanes li arribava el torn i complia els quinze anys, ella escoltava atentament les coses que explicava i això augmentava les seves ganes perquè arribés el moment de pujar.
Després d’anys d’espera per fi va complir quinze anys. La sirena va pujar i es va trobar amb un gran vaixell en què celebraven una festa. Sentia música i enrenou i no va poder evitar acostar-se per tractar de veure a través d’una de les finestres. Entre la gent va distingir a un jove ben plantat, que va resultar ser el príncep, i per qui va quedar embadalida a l’observar la seva bellesa.
Va continuar allà mirant fins que una tempesta va caure sobre ells sobtadament. El mar va començar a rugir amb força i el vaixell va començar a donar tombs com si es tractés d’un vaixell de paper, fins que finalment va aconseguir partir-i enviar-lo a el fons del mar. Enmig de l’naufragi la Sireneta va buscar el príncep, va aconseguir rescatar-lo i portar-lo sa i estalvi fins a la platja. Estant allí va sentir a unes noies que s’apropaven, i ràpidament va nedar fins al mar per que no la veiessin. Desde més enllà va veure com el seu príncep es despertava i aconseguia aixecar-se.
La Sireneta va seguir pujant a la superfície tots els dies amb l’esperança de veure el seu príncep, però mai no el veia i cada vegada tornava més trist a el fons del mar. Però un dia es va armar de valor i va decidir visitar a la bruixa del mar perquè l’ajudés a ser humana. Estava tan enamorada que era capaç de pagar a canvi qualsevol preu, per alt que fos. I tant que ho va fer.
– Et prepararé la poció i podràs tenir dues cametes. Però a canvi … hauràs de pagar un preu!
– Vull el teu do més preuat, la teva veu!
– ¿La meva veu? Però si no puc parlar, com podré enamorar al príncep?
– Si no, no hi ha tracte
– Està bé
La malvada bruixa la va advertir de que mai més podria tornar al mar i que si no aconseguia enamorar al príncep i ell es casava amb una altra dona, moriria i es convertiria en escuma de mar. La Sireneta estava molt espantada però malgrat tot, va acceptar el tracte.
La sirena es va prendre la poció i es va despertar a la vora de la platja a l’endemà. La seva cua de sirena ja no hi era, al seu lloc tenia dues cames. El príncep la va trobar i li va preguntar qui era i com havia arribat fins allà, la sirena va intentar contestar però va recordar que havia lliurat la seva veu a la bruixa. Tot i això la va portar fins a la seu castell i va deixar que es quedés allà. Entre els dos va sorgir una bonica amistat i cada vegada passaven més temps junts.
Va passar el temps i un bon dia el príncep li va anunciar que es casava amb la filla del rei veí. La pobra sirena es va omplir de tristesa a l’escoltar les seves paraules però tot i això el va acompanyar en la celebració de les seves núpcies i va celebrar la seva felicitat com la resta dels convidats. Però sabia que aquella seria la seva última nit, ja que tal com li havia advertit la bruixa, es convertiria en escuma de mar al día següent. A trenc d’alba, mentre contemplava tota trista l’horitzó, van aparèixer les seves germanes amb un ganivet entre les mans. Era un ganivet màgic que les hi havia donat la bruixa a canvi dels seus cabells i amb el qual si aconseguia matar el príncep podria tornar a convertir-se en sirena.
La sireneta es va acostar sigilosa a el príncep, que estava dormint i va aixecar el ganivet … però es va adonar que era incapaç d’acabar amb ell, encara que aquesta fos la seva única oportunitat de seguir viva.
De manera que es va llançar a la mar i mentre es convertia en escuma, va conèixer a unes criatures espirituals: les filles de l’aire.
– Encara tens una oportunitat d’aconseguir una ànima immortal. Hauràs de passar tres-cents anys fent el bé com nosaltres, i després podràs volar al cel.
Mentre les escoltava va veure com el príncep la buscava al vaixell, i en la distància va romandre contemplant mentre una llàgrima, la primera de tota la seva vida, va començar a brollar per la seva galta.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, el conte de La Sireneta, s’ha acabat.
