El conte de la Roberta, la gavina entremaliada, comença així
La Roberta era una gavina que sempre anava a la mateixa platja perquè li agradava sobrevolar les zones conegudes, sobretot ara que no tenia amigues. Quan era una gavina petita tenia molts amics i amigues però a poc a poc es va anar quedant sense ells perquè pensava que ser entremaliat era divertit però a poc a poc les bromes que feia no agradaven als seus companys.
Algunes de les bromes que Roberta feia era competir per agafar menjar a la sorra. Quan veia un tros de pa i notava que altres companyes saltaven a per ell ella corria i com volava molt ràpid acabava portant-se el tros. Després no volia deixar-lo anar perquè se sentia amb poder quan guanyava en aquestes competicions.
Altres vegades quan la platja estava amb la sorra llisa sense trepitjar li agradava ser la primera a deixar les seves empremtes. Aquesta diversió també li agradava a altres gavines però ella sempre matinava molt i això no agradava a la resta però era incapaç de deixar de fer-ho sempre.
No sabia perquè feia aquestes coses però no era capaç de controlar-ho. Altres vegades veia els humans a les platges i quan arribava l’hora de dinar els agradava molestar-los. En quan treien els seus entrepans baixava el vol i es col·locava a prop seu. Li agradava veure com amagaven els seus grans trossos de pa quan ella apareixia. Altres vegades robava un tall d’alguna cosa i gaudia del sabor. Els humans menjaven coses diferents.
La Roberta es va guanyar el malnom d’entremaliada i va acabar sobrevolant la seva platja preferida sola. Una tarda de núvols i poc sol es va trobar volant amb un altre ocell i quan la Roberta li va explicar perquè no tenia amics l’ocell nou li va dir: A mi també em passava Roberta. No sabia com cridar l’atenció d’altres ocells per fer amics i feia entremaliadures pensant que riurien amb mi i que els agradaria la meva companyia, però no va ser així. A la resta d’ocells això no els hi agrada perquè en el fons els molestem i també m’he quedat sol.
La Roberta i el seu nou amic, l’Ocell, van decidir canviar la seva forma de fer les coses i junts van anar deixant de fer entremaliadures i tractar millor els seus companys i no espantar els humans.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat el conte de la Roberta, la gavina entremaliada s’ha acabat.
