El conte de La Princesa del pèsol comença així
En aquest conte us explicaré com una bonica princesa es va guanyar afectuosament el sobrenom de la princesa del pèsol.
Fa molt i molt de temps en un regne molt, molt allunyat hi havia un jove príncep que el que més desitjava era casar-se amb la més bonica i especial de les princeses.
Havia navegat els set mars, pujat a totes les muntanyes del món i lluitat amb les mes temibles criatures, per trobar la dona dels seus somnis, però no havia tingut èxit.
El nostre bon príncep, trobava a totes les princeses un defecte o un altre: unes eren molt grasses, altres massa primes, unes molt altes, altres molt baixes, algunes tenien el nas molt gran i d’altres molt petit. En fi que l’hereu a la corona del regne que era molt i molt lluny es començava a impacientar de valent.
Després d’uns anys de buscar, el príncep va tornar a la seva cort molt trist i va dir al Rei i la Reina que al món ja no hi havia veritables princeses. I dit això va decidir tancar-se a l’habitació més alta de la més alta torre del castell i allà s’hi va quedar amb la intenció de no sortir-ne mai més.
Un dia de tempesta on tothom era a palau protegint-se del temporal, algú va picar a la porta i el mateix Rei va decidir anar a obrir picat per la curiositat de saber qui era el boig que era al carrer amb aquella forta calamarsa.
En obrir la porta, el Rei va quedar enlluernat pel que va veure: una jove molt bonica amb un bonic vestit de seda blau teixit amb fils d’or i sabatilles de vidre. La noia estava completament xopa i morta de fred, i cada passa que donava se sentia xof! xof! xof! …
“Sa majestat, sóc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit al seu palau?”, va dir la jove fent una reverència.
“Una princesa? ja veurem si això es veritat” va pensar el Rei. El Rei li va seguir el joc, va fer una reverencia i tot seguit va fer un amable gest tot indicant a la noia que l’acompanyés.
El Rei va ordenar als seus servents que preparessin una de les habitacions del palau i posessin sobre el llit deu matalassos i deu cobrellits.
Una vegada va estar fet, el Rei va posar a sota del primer matalàs un pèsol. Faria la prova de la princesa del pèsol.
Voleu saber per que és la prova de la princesa del pèsol?
Doncs vet aquí que l’endemà, el Rei va entrar a l’habitació de la princesa i va esperar que baixes de al muntanya de matalassos per preguntar-li si havia pogut dormir bé. La princesa del pèsol li va dir que de cap de les maneres, que hi havia alguna cosa dura sota el matalàs que no l’havia deixat dormir en tota la nit.
Després de deixar anar una gran rialla, el rei va sortir corrent davant el desconcert de la princesa del pèsol. Va corre i corre pels llargs passadissos de palau, i va pujar i pujar a la habitació més alta de la torre mes alta on encara hi era el pobre príncep. El Rei, sabia que només una princesa de veritat, era tan sensible com per sentir un pèsol sota deu matalassos i deu cobrellits.
Quan el príncep va sentir tota la historia va sentir un esclat d’alegria en el seu cor. Corre cuita, es va vestir i arreglar per la ocasió i va sortir corrent a buscar la princesa del pèsol.
El casament va ser una gran festa recordada durant molts anys per tothom i la parella es va estimar per sempre més.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, el conte de la Princesa del pèsol ja s’ha acabat
