La faula de La llebre i la tortuga Ă©s un conte tradicional i educatiu que parla sobre valors com la constĂ ncia, l’atenciĂł, l’esforç, la perseverança i la calma, com tambĂ© de la vanitat. Tracta d’una cursa entre una llebre i una tortuga. Qui creus que guanyarĂ ?
El conte de la llebre i la tortuga comença aixĂ:
En el mĂłn dels animals vivia una llebre molt orgullosa i vanitosa, que no parava de pregonar que ella era l’animal mĂ©s veloç de bosc, i es passava el dia burlant-se de la lentitud de la tortuga.
– Ei, tortuga, no corris tant! Deia la llebre rient-se de la tortuga.
Un dia, la tortuga se li va ocĂłrrer fer-li una inusual aposta a la llebre:
– Llebre, farem una carrera? Estic segura de poder guanyar-te.
– ÂżA mi? Va preguntar sorpresa la llebre.
– SĂ, sĂ, a tu, va dir la tortuga. Posem les nostres apostes i vegem qui guanya la cursa.
La llebre, molt envanida, va acceptar l’aposta promptament.
AixĂ que tots els animals es van reunir per presenciar la carrera. El mussol va ser el responsable de senyalitzar els punts de partida i d’arribada. I aixĂ va començar la carrera:
Astuta i molt confiada en si mateixa, la llebre va sortir corrent, i la tortuga es va quedar enrere, tossint i embolicada en un nĂșvol de pols. Quan va començar a caminar, la llebre ja s’havia perdut de vista. Sense importar-li l’avantatge que tenia la llebre sobre ella, la tortuga seguia el seu ritme, sense parar.
La llebre, mentrestant, confiant que la tortuga trigaria molt a aconseguir-la, es va aturar a la meitat de camĂ davant d’un frondĂłs i verd arbre, i es va posar a descansar abans d’acabar la carrera. AllĂ es va quedar adormida, mentre la tortuga seguia caminant, pas rera pas, lentament, perĂČ sense aturar-se.
No se sap quant de temps la llebre es va quedar adormida, perĂČ quan ella es va despertar, va veure amb sorpresa que la tortuga es trobava a tan sols tres passos de la meta. En un sobresalt, va sortir corrent amb totes les seves forces, perĂČ ja era molt tard: la tortuga havia arribat a la meta i guanyat la cursa!
Aquest dia la llebre va aprendre, enmig d’una gran humiliaciĂł, que no cal burlar mai dels altres. TambĂ© va aprendre que l’excĂ©s de confiança i de vanitat, Ă©s un obstacle per aconseguir els nostres objectius. I que ningĂș, absolutament ningĂș, Ă©s millor que ningĂș.
I vet aquĂ un gos, i vet aquĂ un gat, el conte de la llebre i la tortuga, sâha acabat.
Aquesta faula de la llebre i la tortuga ensenya als nens que no cal burlar mai dels altres i que l’excĂ©s de confiança pot ser un obstacle per assolir els nostres objectius.
